Ayutthaya: les runes de la gran capital

IMG_1352

Ayutthaya va ser la capital de Tailàndia (o millor del Regne de Siam) del segle XIV fins el segle XVIII.  Molt a prop del seu saqueig va arribar a tenir un milió d’habitants situant-la entre les ciutats més poblades del món en aquella època.

En queden unes runes impressionants que es poden visitar tranquil·lament en un dia (a bon ritme i si el tren no es retrasa en excés). Està a uns 80 km de Bangkok que es poden fer en tren en unes 2 hores, a les que cal afegir el retard de rigor que en el nostre cas va ser de 40 minuts a l’anada i 1 hora a la tornada. Així que una bona estona a les estacions no te la treu ningú.

De fet, és el primer lloc del món on ens han venut un bitllet de tren més tard de la teòrica hora de sortida. A la tornada cap a Bankok, hem arribat a la guixeta a les 17.30, hem demanat bitllets per al següent tren a la capital i… ta chan!!! ens han venut els bitllets per al tren de les 16.45h! que encara ha trigat 20 minuts en sortir!

IMG_1410Per moure’s per la ciutat antiga recomanen llogar bicicletes o moto. La veritat és que, tot i ser fans de la bicicleta, no hem trobat que fos un passeig gaire agradable. El tràfic, la calor i l’estat de les bicicletes (frens massa gastats i seients torts i baixos) ens han fet aborrir una mica la bici.

La majoria de les botigues on les lloguen tenen alguna amb cadira per criatures. A totes et faciliten una cadena i candau (d’aquells que aquí farien riure a qualsevol lladre) per poder deixar les bicis lligades durant les visites als temples.

IMG_1395

Un comentari final. Una de les grans atraccions turístiques d’Ayutthaya és el kraal d’elefants que passeja turistes per la ciutat antiga. Les guies no dubten en afirmar que pujar a aquests elefants dona sentit a la feina dels mahouts, els entrenadors/cuidadors que segueixen excercint una professió mil·lenària que s’està perdent. A nosaltres les preguntes de l’Oriol quan ha vist els elefants ens han incomodat força: “Les teles que els posen a sobre són perquè la cistella de portar gent no els faci mal?”, “Per a què és aquell pal amb una punxa que porta el senyor a la mà?”. Després de la visita a l’Elephant Nature Park (Chiang Mai) i de veure dues elefantes amb l’esquena trencada de portar turistes el nen (i nosaltres) estava sensibilitzat. De mahouts també en vam coneixer al ENP. Ells també estan lluitant perquè la professió sobrevisqui i per continuar tenint una feina digna… Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Anuncis

Els preus “bojos” de Tailàndia

De vegades se’ns fa difícil d’entendre com es posen els preus a les coses per aquestes terres. Pots llogar un cotxe 24 hores per 1.000 Baths (uns 25 euros), una moto per 150 o 200, i una bici per 40 (1 eurillo).

IMG_1194Un trajecte de 75 km en tren et surt per 15 Bath (32 cèntims d’euro), igual que un viatge de tres parades de metro… això sí, els horaris del tren son merament orientatius i els 75 km es fan en 2 hores.

Una ampolla de mig litre d’aigua surt per 10 Bath si la compres a una parada del carrer, per 20 a un bar, o per 40 a alguns restaurants.

Oferta i demanda, segmentació de mercats, costos fixos… d’acord que tot té una explicació, però es fa estrany que tres persones sopin un dia per poc més de 5 euros i, al dia següent, per uns 15, sense grans variacions en els plats.

Hi ha molts locals on pagues el mateix per un plat d’arròs amb gambes que per una ampolla de suc i a molts d’altres la Coca Cola va al mateix preu que l’aigua (sí, això passa a molts racons de món).

Creuar el país en una combinació de ferri, bus i tren, costa 1.000 Baths (25 euros); el mateix que et demana una barqueta per passejar a dues persones pels canals de Bangkok i 10 vegades menys que fer el mateix trajecte en avió.

En fi, que si a tot això hi afegim el regateig, no és capaç de fer un pressupost ni el FMI…

“Shopping” a Bangkok

Chatuchak market, Bangkok

Chatuchak market, Bangkok

Estant a Bangkok és molt freqüent que taxistes i recepcionistes d’hotel et preguntin si vas de compres. No es extrany perquè l’oferta és infinita i turistes i autòctons dediquen part del seu temps a mercats i centres comercials. Tot i que el shopping no és una activitat que ens pirri i que, diners a banda, no podem comprar res de res si no comencem per unes maletes més grans, hem fet dues incursions en el món de les compres.

El dissabte vam estar al mercat de Chatuchak, un immens laberint de carrerons on pots trobar de tot i que només funciona els caps de setmana. És recomanable fer-se amb un mapa dels que donen a les diferents entrades. Més que res per localitzar lavabos i estacions de metro per la tornada. Al mapa explica el que pots veure i comprar a cada secció del mercat. Hi ha la secció d’artesania, antiguitats i miscel.lània, la de roba, complements i miscel.lània, la de mascotes, articles per a mascotes i miscel.lània… per la repetida presència de la miscel.lània, us podeu imaginar que no és estrany trobar artesanies entre les mascotes, antiguitats entre la roba, o menjar a qualsevol lloc.

El diumenge, cap al Bangkok més luxós. Periple pel Siam Center i el Siam Paragon, dos centre comercials amb els seus corresponents Zara, Mango, H&M… però també amb les firmes més exclusives de roba, complements, rellotges, cotxes! Si et sobren uns quants milions de Bath et pots comprar un Lotus, un Masseratti o un Rolls Royce. És en aquest complex on trobareu l’Aquari que vam visitar el primer dia i el museu de cera Madame Tusseau de Bangkok, una franquícia més de la cadena.

Siam Paragon, Bangkok

Siam Paragon, Bangkok

La secció de joguines és impressionant (sobretot per un nen com l’Oriol que no ha trepitjat botiga de joguines més gran que l’Abacus), tant per la mida com per l’agressivitat de les marques a l’hora de cridar l’atenció sobre els seus productes. L’últimíssim en electrònica, fotografia, moda… vaja, tot allò que els diners de les èlits i de la gent amb una bona posició professional poden comprar. Val la pena donar-hi un cop d’ull i, per què no, per descansar de la calor (imprescindible “rebequita” per no acabar amb una calipàndria).

Adéu peixos de colors!

IMG_0999No hem aconseguit veure ni tortugues ni taurons. I no serà per no haver-los buscat. Ni bucejant a pulmo, ni amb ampolla. Ni a la Bahia dels Taurons, ni a les platges més concorregudes.

Ara, de peixos de colors, coralls i altres coses precioses ne’m vist tants com hem volgut. Només posant el cap a l’aigua amb la màscara d’snorkeling ja pots gaudir de l’espectacle. I amb una mica de pràctica i bons pulmons pots baixar uns quants metres i veure en directe el que us ensenyem a les fotos.

La millor platja per combinar el joc amb la sorra i el bany de les criatures amb coralls, peixos i fons marí, és Ao Leuk, sense cap dubte.

(Nosaltres no en fem de fotos sota l’aigua. Les hem agafat “en préstec” a la gent de l’escola d’immersió Ihasia. Una boníssima opció per a introduir-se en les  activitats subacuàtiques o per fer-ne un tast. L’equip és hispano-basc-català, així que per l’idioma no cal patir)

Envoltat de gent estranya

Estació de tren de Chumpohn, Tailàndia, 23.08. El tren nocturn a Bangkok que havia de sortir a les 23.23 s’endarrereix més de tres hores segons les pantalles i un munt de turistes motxillers occidentals van prenent posicions en un porxo.

Un home sense llar que sembla ser habitual del precari allotjament, ha passat de dormir tot sol tapat amb una manta de quadres a estar envoltat d’estrangers: una família anglesa amb dues filles adolescents, una parella nord-americana i un viatger europeu solitari l’envolten amb cara d’absoluta normalitat. L’home obre els ulls i es troba envoltat d’estrangers… però suposo que no se sentirà amenaçat. Al capdavall tots tenim la bitlletera més plena que ell.