Equip xinès de natació en acció a Ko Tao

IMG_0990L’illa de Koh Tao és coneguda pel seu entorn submarí. L’hem triat per passar-hi uns dies de platja. Per fer un reconeixement del terreny i una primera aproximació a les zones d’snorkeling i les costes ens hem apuntat a una excursió d’un dia. Ens han recollit a l’hotel, i al port hem pujat a un vaixell amb el que ens han portat a fer la volta a la illa parant a quatre punts diferents i la petita illa de Namyuang.

Quan el noi del vaixell s’ha posat a repartir armilles salvavides ens ha sobtat que només els en donés als xinesos i a l’Oriol, que era l’únic nen a bord. Però a la primera parada hem entès perquè.

Ens han deixat anar en una zona plena de coralls i peixets de colors. Tothom s’ha tirat a l’aigua amb ulleres i tub, l’Oriol ha canviat l’armilla pel seu flotador i, apa, a nedar! Però ai quan ha estat l’hora de pujar al vaixell, l’equip de natació sincronitzada de la Xina estava a trenta metres de l’escala surant a la deriva, amb aquelles armilles fantàstiques (que potser et salven la vida però 1 són incòmodes de collons i 2 no deixen nedar amb soltura precisament) intentant arribar al vaixell sense gaire èxit. Una que ja no podia amb la seva ànima, l’altra que havia tragat més aigua que l’Oriol en tot el viatge i l’últim que, fent-se el machote, una mica més i s’ofega ajudant-les a les dues. En fi, que ens va quedar més que clar que el repartiment selectiu d’armilles estava justificat.

Però res no atura un/a turista xinès/a a la recerca d’experiències. Si paguen per veure peixets de colors, veuran peixets de colors encara que s’hagin d’empassar tot l’Oceà Índic! Després d’haver estat rescatats pel noi del vaixell i per un voluntari barceloní de bona fe, a la segona parada s’han llançat a l’aigua un altre cop! Sí senyor!

El responsable de l’activitat, davant l’evident risc de tornar a port menys dels que havíem sortit, ha decidit saltar-se les normes i tirar menjar a l’aigua per apropar els peixets de colors a la comitiva xinesa i tenir a tan hàbils nedadors ben a propet.

Per a lectores i lectors que tinguin previst viatjar a Ko Tao:

– El tour d’snorkeling val la pena si esteu poc temps a l’illa. No veureu res que no pugueu veure entrant al mar des de les platges. Ho hem comprovat després.
– Totes les empreses ofereixen el mateix i al mateix preu (750 THB).
– Els nens petits no paguen però els has de portar el menjar.
– Et diuen que et faciliten l’equip però, malgrat el que surt a les fotos, només et donen màscara i tub. Si voleu aprofitar millor la sortida llogueu unes aletes al vostre hotel. A tots en lloguen.

Recomanació: Hotel Bon Ça Va, Chiang Mai

IMG_0708A Chiang Mai hi ha moltíssimes opcions d’allotjament.Hi ha petites pensions molt barates, cases d’hostes i hotelets amb l’habitació a 800 o 1000 Thb per nit, hotelets més “fashion”, i els hotels de luxe de les grans cadenes. Des de que hem incorporat el nen de les mil preguntes a l’equip hem pujat el nostre nivell d’exigència i a la ciutat que tot just deixem vam optar per la segona categoria.

http://www.queenvictoria-chiangmai.com

IMG_0818No acostumem a valorar els allotjaments en els blocs però sí que expliquem les bones experiències. I passar aquests dies al Bon Ca Va ha estat una experiència molt agradable. És un establiment molt familiar, amb el restaurant i la recepció a peu de carrer i vuit habitacions amb aire acondicionat, tv i wifi. Però més que per l’habitació, el que fa que sigui acollidor és un personal molt proper i molt agradable que fa el possible perquè et sentis a gust.

IMG_0689

Elephant Nature Park

I pel nom ja podeu endevinar què hem fet avui! Hem passat el dia entre elefants. A Tailàndia són un símbol i els trobes per tot arreu: en figuretes, estatues, dibuixos, estampats de pantalons. La seva història està lligada a la del país; s’han fet servir per transportar pesos, per ajudar en construccions, en guerres… però tristament la seva sort no ha estat preservada com es mereixen. Els elefants han acabat ocupant un lloc molt important en la indústria del turisme… que poc a poc s’ha anat degradant. Hi ha elefants que són entrenats per fer trucs graciosos, elefants pels carrers que et donen snacks a canvi de diners, elefants obligats a treballar cada dia de la semana carregant turistes a l’esquena… Nosaltres volíem tenir contacte amb aquests animals tan especials i enormes, però no teníem cap ganes de veure’n patir cap. Així que ens van informar que existia l’Elephant Nature Park. En aquest centre, engegat per una dona Tailandesa menuda i decidida, es dediquen a recuperar elefants de diferents entorns que han partit maltractaments i/o que han trobat en condicions deplorables, i els donen un lloc on viure en pau i llibertat.

L’espai és preciós, i la feina que hi fan també. Els diners que val l’activitat no serveixen per a que els elefants estiguin al teu servei, sinó per mantenir el centre en funcionament. Cada elefant té una història , i en apropar-t’hi, te la expliquen. No pots evitar mirar-los als ulls i pensar que tres quilòmetres carretera avall has vist un grup d’elefants en fila india, carregats amb les cistelles de transport esperant les ordes de turistes que durant tot el dia aniran passejant sobre el seu llom. Algunes de les famelles del Elephant Nature Park havien estat en llocs com aquell.

http://www.elephantnaturepark.org/herd/index.htm

M’agradaria pensar que la gent que fa cua per fer el tour en elefant, si veiessin les imatges de com els amansen per a que serveixin per al treball, deixarien de sentir ganes de pujar-hi. A la reserva hem vist, per exemple, dues elefantes amb l’esquena trencada per culpa de les cistelles de carregar turistes… En fi.

Suposo que ja haureu deduit que nosaltres no hi hem pujat als elefants… Però hem passejat amb ells, els hem donat menjar i ens hem posat al riu per banyar-los. Ens ha encantat saber que el nostre pas per allà ha estat d’un impacte mínim i puc dir que no sé què m’ha impressionat més: els elefants, o la traça que té aquesta gent per entendre-s’hi!

Sens dubte, un dia inoblidable!

http://www.elephantnaturepark.org/

Aaaaaaahhhh! On és el volant?

Per anar al Parc Nacional de Doi Inthanon hem llogat un cotxe. Potser no és el millor país per estrenar-se conduint per la dreta però no ha resultat tan complicat com semblava. La conducció dels Thai és correcta, les indicacions més importants estan en dos alfabets, i el trajecte des de Chiang Mai surt una mica més barat que amb xofer, taxi o agència.

No hi ha volant!!!

No hi ha volant!!!

Ah, calla! Està a l'altre costat
Ah, calla! Està a l’altre costat

 

Chiang Mai: fusta d’artistes

Sunday Walking Market, Chiang Mai

Sunday Walking Market, Chiang Mai

Diuen que Chiang Mai és considerada per molts la capital cultural del país. I certament, no m’estranya. A Chiang Mai (al nord de Tailàndia) s’ofereixen un munt de possibilitats a viatgers i turistes. Tenen muntades muntanyes d’activitats per a que com a borreguets, anem passant per shows amb serps, vivers d’orquídees, passeigs amb elefants… Només és qüestió de triar si vols deixar-te “enredar” o no. Tu esculls. Malgrat la gran quantitat d’establiments que hi ha a la ciutat oferint rutes, packs i combinats d’activitats, nosaltres no ens hem sentit en cap cas ni estafats, ni perseguits ni atosigats. I totes les que heu viatjat una miqueta segur que coincidiu amb mi en que hi ha paisos on si et veuen cara de presa fàcil, no et deixen ni respirar. I és que aquesta gent té un no-sé-què agradable. Regateges, però no hi ha grans pantomimes. Dius no a un “oferiment” (a un tuk-tukero, posem per cas) i no sents renecs. Converses, marxes i t’adones que només ha estat això, una conversa, i no una treta per acabar comprant souvenirs a la botiga del seu cosí. Són aixî, majetes.

Però a més de tot això la ciutat és plena d’una barreja curiosa de gent: motxileros, turistes del mateix país, viatgers i molts i moltes estudiants. Per tot arreu! Nois i noies entrant i sortint d’escoles i universitats, practicant esports, anant a classes de música… Criden l’atenció, i veient-los no saps si això de “capital cultural” és causa o conseqüència. El que si és cert és que a Chiang Mai nosaltres hem notat bon gust per a dues coses, com a mínim: la música i l’artesania.

Sunday Walking Market, Chiang Mai

Sunday Walking Market, Chiang Mai

Els dissabtes i els diumenges tarda hi ha mercat. Primer tens la impresió que són com qualsevol altre que hagis vist (quatre peces de fang, quatre teixits, barrets típics…) Però només cal donar una volteta per Sunday walking market, per adonar-te que aquests tenen un toc diferent. L’artesania és molt maca, feta amb gust i molta originalitat. Trobes des de samarretes fins a fundes per a portàtil cosides a mà. Hi ha quadres i litografies amb motius i detalls molt ben triats; en tens d’estil modern i clàssic, garns i petits, de mil colors… Hi ha roba fets artesanalment que no és necessàriament ètnica; calçat de dissenys originals;joies d’argent; talles de fusta… en el nostre cas passejant, i sense parlar-ne, vam tenir la sensació que darrere de moltes parades no només hi havia venedors/es, hi havia artistes. I és que fins i tot allò que tenia més pinta de souvenir està fet amb gust. Res a veure però amb el night bazar! És un mercat que fan cada nit i on tot té un altre aire… tot és més… fet en sèrie. Més cutrillu.

Per sort, nosaltres per acabar-ho d’arrodonir vam poder gaudir d’una estona de música en directe al jardí d’un restaurant, amb dos grups del pais que tocaven rematadament bé. El cert és que era una cita que no se’ns podia passar, perquè l’Oriol havia quedat amb els amos del local que aniriem a escoltar els grups. Tot perquè el van deixar tocar la bateria mentre ho muntaven tot per la tarda.

En la meva més sincera opinió, aquesta gent és mereix l’etiqueta que els han posat. A Chiang Mai hi ha gent amb fusta d’artistes.