Ayutthaya: les runes de la gran capital

IMG_1352

Ayutthaya va ser la capital de Tailàndia (o millor del Regne de Siam) del segle XIV fins el segle XVIII.  Molt a prop del seu saqueig va arribar a tenir un milió d’habitants situant-la entre les ciutats més poblades del món en aquella època.

En queden unes runes impressionants que es poden visitar tranquil·lament en un dia (a bon ritme i si el tren no es retrasa en excés). Està a uns 80 km de Bangkok que es poden fer en tren en unes 2 hores, a les que cal afegir el retard de rigor que en el nostre cas va ser de 40 minuts a l’anada i 1 hora a la tornada. Així que una bona estona a les estacions no te la treu ningú.

De fet, és el primer lloc del món on ens han venut un bitllet de tren més tard de la teòrica hora de sortida. A la tornada cap a Bankok, hem arribat a la guixeta a les 17.30, hem demanat bitllets per al següent tren a la capital i… ta chan!!! ens han venut els bitllets per al tren de les 16.45h! que encara ha trigat 20 minuts en sortir!

IMG_1410Per moure’s per la ciutat antiga recomanen llogar bicicletes o moto. La veritat és que, tot i ser fans de la bicicleta, no hem trobat que fos un passeig gaire agradable. El tràfic, la calor i l’estat de les bicicletes (frens massa gastats i seients torts i baixos) ens han fet aborrir una mica la bici.

La majoria de les botigues on les lloguen tenen alguna amb cadira per criatures. A totes et faciliten una cadena i candau (d’aquells que aquí farien riure a qualsevol lladre) per poder deixar les bicis lligades durant les visites als temples.

IMG_1395

Un comentari final. Una de les grans atraccions turístiques d’Ayutthaya és el kraal d’elefants que passeja turistes per la ciutat antiga. Les guies no dubten en afirmar que pujar a aquests elefants dona sentit a la feina dels mahouts, els entrenadors/cuidadors que segueixen excercint una professió mil·lenària que s’està perdent. A nosaltres les preguntes de l’Oriol quan ha vist els elefants ens han incomodat força: “Les teles que els posen a sobre són perquè la cistella de portar gent no els faci mal?”, “Per a què és aquell pal amb una punxa que porta el senyor a la mà?”. Després de la visita a l’Elephant Nature Park (Chiang Mai) i de veure dues elefantes amb l’esquena trencada de portar turistes el nen (i nosaltres) estava sensibilitzat. De mahouts també en vam coneixer al ENP. Ells també estan lluitant perquè la professió sobrevisqui i per continuar tenint una feina digna… Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Anuncis